Només algun breu comentari per no perdre el costum, ara que he agafat una mica d'embranzida... Estic en plena febre internàutica i tampoc no és que me'n senti del tot orgullós, perquè certament m'està robant molt de temps per realitzar altres tasques, no menys productives i necessàries. A banda que estic afectat per una contractura a cervicals i espatlla esquerres molt molesta, un encarcarament que m'agafa cada parell d'anys a causa de l'excés de la malèfica combinació: cadira giratòria-pantalla informàtica.
He ficat la pota diverses vegades al facebook, enviant missatges privats (a senyores molt respectuoses i apreciades, per cert) que creia que només veurien les interlocutores i pel que sembla han quedat publicats al mur general del facebook, alguns d'aquests comentaris sense que jo els hagi vist al meu mur general... O quelcom semblant... Pel que he deduït el que jo anomeno el meu mur, resulta que és la meva biografia, i en canvi on hi ha el meu arxiu de dades personals, missatges enviats i altres comentaris, a més de fotos i vídeos escollits, resulta que és 'el meu perfil'... Crec sincerament que aquesta gent no juga net amb la privacitat de certs comentaris i el mecanisme hauria de resultar molt més clar i entenedor... però ja els deu interessar que surtin alguns missatges fora de to o de lloc, pequè així deuen pensar que s'anima més el 'cotarro'... He comprovat d'altra banda que ha baixat força la quantitat de gent que es connecta en els darrers temps... i potser això de la privadesa hi tingui quelcom a veure... Gent més jove i avesada a les noves tecnologies del món virtual, parlen que el facebook s'està quedant desfasat...
Jo he optat per tirar un xic més enrere i m'he afegit als blogs doncs, tot i que fa temps que funcionen, considero que les reflexions i comentaris són més profunds, hi ha més possibilitat de dir coses, més argumentades i sense la pressió d'haver de penjar al 'mur' la darrera bajanada del PP, centenars de missatges independentistes, enllaços per salvar gossos abandonats, l'acudit suat de torn o imatges curioses i vídeos musicals d'altres enllaços, potser això darrer el més interessant de tot, a banda de la possibilitat de gaudir del xat privat...
Acabada aquesta disgressió virtual, m'agradaria esmentar una interessant troballa a la xarxa com és la 49a edició dels premis a la millor fotografia natural a nivell mundial, a l'anomenada Veolia Environment Wildlife Photographer of the Year 2012. Una sosprenent col·lecció de les millors fotografies naturalistes del 2012 que s'exposa al Natural History Museum de Londres. Vagi un petit tastet, d'aquests excepcionals creadors, amb imatges d'anteriors edicions. Evidentment, dominen les aus, des del col·librí i un primer pla d'una oreneta, als flamencs en tons grisencs, passant pel xatrac pescant tot xipollejant l'aigua, l'àliga encalçant una guilla o un grifó, és a dir un astor o falcó perdiguer, però encara més gran, que pot assolir una envergadura d'1,35 m. amb les ales obertes en ple vol; es tracta doncs d'un enorme falcònid, que en aquest cas acabava de caçar un tètol o una gamba, és a dir, una limícola de grans dimensions. També precioses imatges de bisons a la neu, la família de guepards enfilats a un arbre sec o les esplèndides imatges en B/N d'una raposa perduda enmig de la via del tren i d'una parella de guepards embadocats en un llenç natural de núvols entortolligats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada