Les lentes han estat les màgiques peces de conjunts o discjòqueis des dels anys 50 fins als nostres dies. Primer van ser els boleros, els 'slow', les 'lentes', més tard les balades heavy o les menys heavy... Des de 'What a wonderful world' de Louis Armstrong, passant per Armando Manzanero, 'Yesterday' dels Beatles o 'Angie' dels Rolling, moltes de Michael Franks o els Bee Gees, l'elegant 'This time around' de Purple, la comercial però tan corejada 'Still loving you' dels Scorpions, 'Every breath you take' de The Police, potser un dels cims de les lentes... o l'inigualable 'Ne me quitte pas', que ha estat versionada fins i tot per la veïna del quart...
A banda de tantes i tantes balades arrapades, que han possibilitat el primer bes -o el segon... o l'enèsim-, el contacte escadusser de la turgència d'unes sines, el marc de les confidències incofessables d'uns anhels prohibits, o el preludi de passions fugaces o d'amors perdurables... I si més no la música còmplice d'un estat ebri o intangible, d'una fugida endavant, o endarrere, vers un més enllà inassolible però intuït, albirat a través d'un arc de Sant Martí imaginari o el somni desitjat d'una rosa poncellada o l'eteri vol d'un blauet libant les flors més exuberants...
Finalment, en aquest idíl·lic vals de les papallones no podem oblidar la petja femenina, en molts casos, encara més suggestiva, com la mateixa Maite Martín, Nina Simone o Norah Jones (imprescindible 'Tinking about you' del fim 'Amélie') o, com no, podem recordar també el gran Gino Vanelli, que si bé poc conegut i reconegut ens ha deixat les magistrals 'Jojo' i 'Felicia'...
I per avui deixem-ho aquí, perquè aquest espai no pretén ni de lluny esdevenir una crònica de la música lenta popular dels darrers seixanta anys!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada