La cultura als bars i a les biblioteques

A la gent li costa molt de parlar, de comunicar-se, obrir la seva intimitat. Alguns dels especialistes en xerrar pels descosits són els responsables dels bars, però estimulats perquè els en depenen els ingressos, i encara no ho fan pas tots...

Som un país de cultura de bars, més ben dit que la cultura és als bars, i amb menys mesura als restaurants. La cultura gastronòmica mediterrània del bon menjar i de vins saborosos... Sempre s’ha dit que les grans decisions a casa nostra s’han pres al davant d’una taula ben parada... I que les tensions d’una parella, d’un grup empresarial o d’amics es poden arreglar, o matisar, amb un bon àpat...

Les biblioteques, si no fos pels estudiants que hi van per fer vida social (conèixer gent, lligar, cercar aquells apunts endarrerits...), generalment atreuen ben poca gent adulta: els excepcionals lletraferits de torn, els compulsius llegidors de diaris, els passavolants que van a cercar una pel·lícula, un documental, una música per escolar, o bé una novetat literària, un clàssic, o, estèrilment el llibre de la seva vida, tot i que a voltes hom hi troba un tresor escrit, un descobriment que ens pot colpir de veres...

Respecte als bars, hi trobem la cultura de la superficialitat, de la quotidianitat, de la integració al fet social, però també dels actes reflexos i les converses banals, intranscendents, dels fets rellevants de l’actualitat mundial o local; no pas sobre temes amb una mica de fons, converses sobre els problemes reals, sobre sentiments, emocions, fets culturals..., aspectes que es consideren socialment cursileries. Simplement anem al bar per una necessitat de reafirmar-nos com a animals socials, ni que sigui parlant del temps, de política o del futbol...

Això sí, com a les biblioteques, a voltes vivim als bars vetllades entretingudes, a vegades força excepcionals, i podem coincidir amb persones afins, ànimes bessones, amants o persones excepcionals. Encara que de ben segur a les biblioteques seran relacions de més abast i contingut que als bars, on hom hi acut sobretot per no sentir-se sol i sense cercar relacions o converses especials, sinó tan sols uns moments de lleure sense més complicacions.